La vuitena història. Dinou anys després.

El meu pare va pensar que em protegia; quasi sempre, almenys. Jo crec que hi ha un moment en què has de decidir quina mena de persona vols ser; i, quan això passa, necessites un pare o un amic. I si en aquest moment has començat a tenir tírria al teu pare, i no tens amics, estàs absolutament sol. I estar sol és molt dur. Jo estava sol; i això em va submergir en la foscor durant molt temps. En Tod Rodlel també va ser un noi solitari. Tu potser això no ho entens, Harry, però jo sí; i em sembla que la Ginny també.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s