No sé cap on em dirigeixo, i la veritat és que tot plegat em té una mica espantada.

Em dol mirar aquests ulls blaus i sentir que no puc arribar fins on ells volen. Aquest somriure, tan picaresc, i aquesta forma de fer els petons… Passen les hores i tinc aquestes imatges al cap.

Encara no sé si estic disposada a perdre’t… A hores d’ara, ho penso, i m’espanta. No estic disposada a deixar que pateixis. En aquest sentit, trobaràs algú diferent a mi, sense tantes paranoies al cap i amb les coses més clares.

I jo… Déu hi dirà. La solució no és marxar, però no tinc cap tipus de ganes de continuar vivint a aquesta ciutat estressant.

Anuncios