M’espanta saber que passen els anys i penso poc en tu. Tot i que la teva estela, creu-me, és inesborrable.

M’espanta pensar que fa més anys que visc sense tu dels que porto vivint sola.

M’espanta notar que la teva història poc a poc va desapareixent, que els records es van omplint de boira i que cada dia que passa són més lluny.

M’espanta, Ricard, quan algú pronuncia el teu nom.

M’espanto quan algú em pregunta si sóc filla única. M’espanto d’imaginar la cara que dec posar en aquell moment. Sé de ben segur que el somriure marxa de la meva cara, se’m fa un nus a la gola per dir: “sí”.

Per què vas marxar tan aviat? No saps que a mi m’agradaria tenir-te aquí, amb mi? Assegut en un bar. Segur que fumaries, i demanaries una cervesa. Tu i la teva pinta de “malote”, assegut a la terrassa d’un bar, qui sap quin, i jo, la teva germana petita, amb tu. T’explicaria el desastre de vida que visc, que a dia d’avui encara estic a cavall de la teva vida i la meva. Que encara sóc incapaç d’afrontar moltes coses perquè, quan vas marxar, vas deixar-me un buit tan gran que per tapiar-lo vaig haver de recórrer a les pors, amb les que he crescut i que encara miro d’afrontar-les.

M’agradaria que fossis amb mi, assegut a la terrassa d’un bar, per dir-me que sóc tonta i que per això penso tonteries, que la vida és una i que l’hem de munyir fins deixar-la seca. Tan de bo la teva veu, els teus ulls, fossin aquí per calmar-me.

Solitud i buidor, Ricard. Solitud.

“Heu trucat al XXXXXXXX. Ara no els podem atendre, si voleu deixeu un missatge després de la senyal.” No saps la de vegades que esperava que els papis marxessin de casa per trucar-nos. I sentir-te. I plorar. I transportar-me al passat, a aquell dia en que tu i jo ens barallàvem per veure qui enregistrava el missatge al contestador.

I no, Ricard. No hi ets. I em dol. I ploro escrivint-te i pensant-te. I ho faré tota la meva vida. I m’agrada fer-ho. Però maleeixo el destí, i la vida, i la força sobrehumana, si és que existeix, que va fer que marxessis tan aviat.

Maleït divendres de febrer. Maleït timbre despertant-nos a les 3 del matí. Maleït tiet dient “tranquils, està bé”. Maleït plor desconsolat.

Maleïda buidor.

Anuncios