Ràbia.

Perquè em sento petita, a causa dels meus dubtes i pors, i et veig com una dona, gran i forta. Immutable, impertorbable, impenetrable.

Perquè sento que no sóc prou. Però alhora, sóc com sóc i sóc així, petita en segons quines coses, i gran en d’altres.

Perquè sóc inestable i canviant; extremista radical. De professió camaleònica.

Perquè tinc ganes per igual d’un sexe ple d’abraçades i carícies, petons i calma, que d’un ple de passió, mossegades i mirades de plaer; “donant via lliure al instint animal,
mirant com ens brillen les cares”.

Sobretot, ràbia perquè sóc impacient. I tinc poca força de voluntat. I em queixo molt. I m’enganyo. I sóc egòlatra; i creguda. I tinc mil i una pors, i una d’elles és estimar. I estic cansada de vestir sempre la carcassa. I sóc pessimista, i poc femenina. I tot i així, m’estimo i provo de cuidar-me.

I sento una ràbia que canalitzo en la direcció equivocada. I ara que ho sé, ara que ho he vist, provaré d’apaivagar-la, o si més no, de reconduir-la.

 

Anuncios