Podríem dir que “normal” és allò que s’ha de fer, el comportament que una societat considera com a propi. Però el que aquí és normal potser no ho és a un altre país, o el que ara trobem normal no ho era fa 10 anys, o no ho serà d’aquí un any.

Segons Foucault, la normalitat implica una relació de poder. El poder classifica, ordena, controla, decideix el que és correcte en cada moment. El que se surt d’aquesta correcció, resulta estrany.

Aquesta idea de que les coses que fem han de ser acceptades pels altres provoca que moltes persones amaguin facetes seves.

 

Per pensar-hi.

Anuncios