Encara recordo aquell dia en que no podia deixar de mirar aquest videoclip. Un cop, i un altre, i un altre… I mentrestant, les llàgrimes anaven regalimant per les meves galtes, mentre els meus llavis murmuraven el “si tu magia ya no me hace efecto, ¿cómo voy a continuar?”.

I em semblava una de les millors manifestacions de l’amor quan, estant enamorada, pensava en tot el dolor que podia provocar-me deixar de tenir-te. I plorava, i plorava, tot mirant la pantalla de l’ordinador, intentant cantar entre sanglots i llàgrimes. I aquella frase que se m’anava clavant endins, i em torturava cada cop que el Santi la cantava, amb aquella veu tan seva, tan greu, tan única. I jo la sentia ben endins, tant, que pensava que pararia boja.

 

 

(I ara la màgia no hi és, i som ben vives)

Anuncios