Mirar enrere (i que no faci mal)

Créixer és una paraula tan complexa, tan complicada, que no pot ser definida dins un únic àmbit. D’entre els molts, créixer deu ser mirar enrere i que no faci mal; pensar en els anys passats i somriure al recordar-los. Extreure del cervell imatges d’amistats passades, companys de feina, d’universitat, amors.

Potser és que anem superant etapes a mesura que n’hem d’acceptar altres de noves. Potser tenim un límit de càrrega de feina que el nostre cervell pot assumir, i a mesura que processa el passat, treballa també en el futur.

Aquestes mirades.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s