Créixer és una paraula tan complexa, tan complicada, que no pot ser definida dins un únic àmbit. D’entre els molts, créixer deu ser mirar enrere i que no faci mal; pensar en els anys passats i somriure al recordar-los. Extreure del cervell imatges d’amistats passades, companys de feina, d’universitat, amors.

Potser és que anem superant etapes a mesura que n’hem d’acceptar altres de noves. Potser tenim un límit de càrrega de feina que el nostre cervell pot assumir, i a mesura que processa el passat, treballa també en el futur.

Aquestes mirades.

Anuncios