Quan un grup canta metafòricament, a mi m’arriben ben endins. La possibilitat d’interpretació dels temes són, en aquests casos, tan àmplies, tan variades, que no puc parar d’escoltar la cançó en “modo bucle” per veure quins sentiments em genera cada cop.

En aquest cas, parlo de tristesa, melancolia, possiblement; passant per l’esperança, l’alegria. La vida, en definitiva.

Quan un grup fa bona feina, treballa i és constant, el resultat final és d’obra mestra. És el cas de Vetusta Morla.

 

Consell: escolteu la cançó primer amb els dos auriculars, després amb el dret, i per últim amb l’esquerre. Notareu tots els petits detalls que conformen la cançó. Sovint, passen desapercebuts, i al final marquen la diferència entre el músic que cuida la música, i els que no ho fan.

Per més detalls encara, visiteu http://www.cuartelesdeinvierno.com/

 


Anuncios