M’encanta aquest títol. Se m’ha ocorregut aquest matí al tren, camí de la feina. Amb ell pretenc resumir de la manera més acurada possible aquest cap de setmana de Festa Major.

Gent que ja no hi és, i que prometia ser-hi. Ara caminen ben lluny de mi, i realment, quasi que me n’alegro. Alguns, encara que em costi de reconèixer, sou tòxics. Per tant, seguiu caminant.

D’altres, creia que havien arribat. Però no, era cega quan ho pensava. Individualment heu arribat, grupalment no heu encara ni trepitjat la línia de sortida. Patetisme.

D’altres que també fa relativament poc heu arribat, ho heu fet per quedar-vos. Us tinc, i ens tenim. I ens fa felices, això. Saber que sempre pots comptar amb algú, per molta distància que separi aquests dos punts del mapa.

I altres encara més recents, i contra tot pronòstic, demostreu voler ser-hi, amb valentia i carinyo.

Berruguitas Crew

 

Leo.

Anuncios