Com desitjaria que tot fos més fàcil.

Com m’agradaria poder abraçar-te ara en comptes de pensar que potser mai més puc tornar a fer-ho.
Aquestes abraçades tan nostres, tan tendres, tan vives. Abraçar-te i envoltar-te amb els meus braços ben fort, desitjant que no marxessis mai, que et quedessis amb mi.

Com m’agradaria poder mirar-te als ulls ara en comptes de pensar que mai podré tornar a perdre’m en la teva mirada.
Aquestes mirades tan intenses, carregades de tot tipus de sentiments. Una barreja d’amor i passió, de control i descontrol. Mirar-te als ulls i pensar que ets tu, que ets real, ets aquí amb mi.

Com m’agradaria poder fer-te un petó en comptes de pensar que els meus llavis no tornaran a sentir el contacte amb els teus.
Aquests petons tan tendres, tan sincers; tant, que les paraules han arribat a ser secundàries. Sentiments que arriben a la capa més superficial dels llavis, però que neixen de les nostres profunditats, i deixem que es coneguin, xoquin, explotin, en els nostres llavis.

Com m’agradaria parlar-te en comptes de pensar que potser no torno a tenir ocasió de xerrar amb tu de la vida, del que som i del que ens envolta.
Aquestes converses que ens uneixen, que ens apropen i ens despullen. Converses que des del primer dia ens han transportat a un univers paral·lel on hem encaixat a la perfecció, que ens han fet sentir còmodes, com si ens coneguessim des de fa anys, potser d’una altra vida.

Com desitjaria que fossis amb mi. Aquí, valenta i decidida, alliberada de tabús i pressions, i despullada de tota angoixa. Com desitjaria que tot fos més fàcil.

Anuncios